La tecnologia sempre m’ha apassionat, suposo que per això vaig decidir estudiar enginyeria. I ja en aquella època es parlava de la intel·ligència artificial i les xarxes neuronals. Contràriament al que molts poden pensar, no estem parlant doncs d’una tecnologia recent nascuda, a les universitat se’n parla fa mes de 25 anys. La IA s’ha consolidat els darrers anys perquè s’han donat dos factors clau que n’han permès les primeres aparicions de models comercials. En primer lloc, internet ha estat capaç d’aportar el que tot model d’intel·ligència artificial necessita per aprendre, dades. I en segon lloc perquè la capacitat de processar dades que tenim avui en dia no té res a veure amb la que teníem fa 25 anys.  Recordo que en la meva època universitària ja existia el debat sobre l’ús que se’n faria d’aquesta tecnologia, i els potencials riscos que en derivaven del seu mal ús. I la opinió majoritària dels alumnes, professors i doctorands era que la tecnologia per si mateixa no és perillosa, el vertader perill som les persones que acabem exprimint la tecnologia fins a límits insospitats.

Poques innovacions tecnològiques escapen a aquest debat. Ho fem vist amb la evolució de la industria financera amb l’aparició de les xarxes blockchain, i recentment també amb el debat entorn al vídeo arbitratge (VAR) i s’hi aquesta tecnologia està ajudant a millorar la presa de decisions dels àrbitres durant un partit. És el VAR una mala tecnologia? Rotundament no, però estic convençut que hi haurà moltes capaces d’argumentar el contrari. El mon del rugby fa molts anys que va incorporar aquest mitjà com a eina de suport a l’arbitratge. M’atreviria a dir que és un èxit, i que els partits estan més ben arbitrats, jugadors, tècnics i aficionats tenen plena confiança en el funcionament d’aquesta tecnologia. Per ells no és qüestionable, ha servit per millorar el seu esport. Si parlem però de futbol aquí la cosa canvia. N’hem tingut una bona mostra les darreres setmanes al país veí, on hem pogut constatar que l’ús del VAR només ha acabat de contribuir a obrir el debat que els arbitres beneficien els equips grans. Com pot ser que una mateixa solució tecnologia, aplicada a esports i regions diferents tinguin valoracions tan diferents? Sense entrar en les motivacions de cadascú, succeeix senzillament perquè els que utilitzen les tecnologia ho fan amb objectius i motivacions diferents, i això acaba influint en la percepció de la gent respecte la tecnologia.

No tinc cap mena de dubte que succeirà el mateix amb la intel·ligència artificial, on trobarem empreses que que en faran un bon ús, contribuint a fer les empreses més eficients, millorant la presa de decisions i potenciant i accelerant molts negocis. Però també hi haurà empreses que en faran un mal ús, i utilitzaran aquesta tecnologia pels seus propis beneficis més enllà del que és èticament correcte, robant dades i claus de seguretat, no respectant la propietat intel·lectual i difonen massivament informacions falses.

I davant d’aquesta realitat que han de fer els nostres governants per protegir-nos? La regulació és necessària, sens dubte, però sempre anirà un pas per endarrere de la evolució tecnològica. Les xarxes socials en son un exemple. La solució passa per emmirallar-se al que han fet altres sectors, com és el cas del financer. A ningú li escapa que estem davant d’un sector molt regulat, on la legislació no ha estat suficient per controlar les males praxis arreu, i això ha provocat que es desenvolupin mecanismes de supervisió que vetllen perquè les empreses operin segons les normes.

Quelcom similar hauria de succeir amb la IA, no hem de pensar únicament en com regulem aquesta tecnologia,  també s’ha de facilitar l’aparició d’organismes públics que s’encarreguin de veure quines empreses no estan operant segons les regles establertes. Per supervisar els diferents algoritmes i models d’intel·ligència artificial serà necessari desenvolupar altres algoritmes d’intel·ligència artificial que s’encarreguin de fer-ho. No hi ha una altra solució, i perquè l’administració sigui capaç de fer-ho haurà de disposar dels millors professionals. I és aquí on bona part  dels governs tenen el seu taló d’Aquil·les. Els enginyers, analistes i programadors no veuen l’administració com un pas dintre de la seva carrera professional. Treballar al sector públic, avui en dia, no està prestigiat. Revertir aquesta realitat és la clau per garantir un sector públic que pugui desenvolupar els mecanismes de supervisió i control dels usos que es donen a la tecnologia, en cas contrari estarem condemnats  a la voluntat de les empreses. I les experiències més recents no son massa bones.