Startups, hora de gestionar
Ja fa mesos que els tambors sonen a tot drap anunciant una tardor econòmica complexa. Els ingredients hi són: inflació desbocada, restriccions energètiques, tipus a l’alça, inestabilitat geopolítica. Un escenari propici per la precaució. I com sempre els agents econòmics no esperen a certificar la crisi i s’anticipen. Les conseqüències son ben previsibles: increment de l’atur, caiguda del consum, enduriment de l’accés al finançament, morositat, cronificació de l’endeutament.
Un escenari que no és nou i amb el qual ja han lidiat moltes empreses i, malauradament, moltes famílies. Per contra un escenari desconegut per a molts nous emprenedors promotors de startups.
Els darrers anys les startups han estat un element dinamitzador de l’economia, uns impulsors de la innovació i la creativitat, uns acceleradors de la tecnologia i uns transformadors del mercat laboral. S’han vist afavorits per un entorn amb molta liquiditat que ha propiciat l’accés al diner amb exitoses i reiterades rondes de finançament. Els promotors sovint treballen incansablement, però ho fan únicament centrats en fer evolucionar permanentment el projecte. El prototip mai és definitiu, sempre pot millorar, créixer, donar més prestacions. Sembla que si s’és capaç de fer evolucionar la idea inicial el capital no s’acabarà mai. Es busca una espècie de cercle virtuós on suposadament afegir noves prestacions al producte fa guanyar valor a l’empresa i, així, s’obté més capital. No crec que sigui una bona percepció -ja us en parlava en aquestes mateixes pagines el 28 de març- però, en tot cas, és inqüestionable que hem viscut anys dolços pel finançament de les startup. Continua i continuarà havent diners però ara es serà més selectiu i exigent.
La incertesa i l’anunciada crisis ja estan provocant que molts inversors i Venture Capital hagin anunciat canvis en la seva estratègia inversora i restriccions a l’hora de finançar projectes. Per les startups venen mesos de sobreviure, d’ajustos i de gestionar els recursos més eficientment. Els impulsors dels projectes han d’encarar aquest nou context com una oportunitat de créixer com a gestors. La idea, el prototip i el desenvolupament tecnològic, son el motor del projecte però no poden fer oblidar la gestió dels recursos financers, el pla comercial, la previsió d’ingressos, l’escalabilitat.
La disciplina i sistemàtica en el seguiment de tot allò que envolta el negoci seran fonamentals. En l’escenari d’escassetat de capital que s’està configurant prenen especial importància dos ratis de seguiment: el Cashburn i el Cash runway. El primer ens mesura la velocitat a la quals gastem els recursos d’efectiu disponibles; el segon ens mesura, a partir del primer, en quan temps ens quedarem sense efectiu. La majoria de startups no tenen ingressos immediats i depenen de les injeccions que reben dels inversors en el període de desenvolupament. Així, monitoritzar l’evolució d’aquests ratis permetrà anticipar problemes i, si cal, ajustar els costos i l’estratègia de llançament per evitar una aturada sobtada del projecte abans que sigui una realitat i es pugui finançar per si sol.
Les startups sempre han de ser molt transparents amb els inversors sobre com gasten els fons rebuts, i en temps de crisis encara més. Han de demostrar control sobre els costos i capacitat d’ajustar-los. Han de generar alternatives al recurs fàcil d’anar a demanar diners cada cop que s’acaben. Sovint es pensa que un cop un inversor ja ha invertit molts diners en un projecte no el deixarà caure, i és un error. Els Venture Capital són professionals que assumeixen que alguns dels projectes on inverteixen no reeixiran, i no els hi tremola el pols per sortir-se’n si deixen de creure en el projecte o en els gestors. És basic guanyar-se i reafirma la seva confiança dia a dia, i això ho aconseguirem complint amb els calendaris, anticipant les desviacions sobre les previsions, aportant solucions als problemes, exigint-nos més del que exigim a l’inversor. Gestionant.
Jordi Cinca
CEO i soci de Giraffe Strategy