Fa algunes setmanes vaig encetar un seguit d’articles en relació a la tecnologia blockchain. Vaig animar-me a fer-ho convençut que per treure’n tot el potencial primer hem de centrar el debat i fer molta pedagogia. En cas contrari moltes empreses ja no s’hi acostaran i altres ho faran malament.

 Molts empresaris i directius encara pensen que no té aplicació en les seves empreses i sectors. No hi ha consens sobre quins sectors adoptaran més ràpidament la tecnologia i  perquè. Fins ara hi ha un acord generalitzat en senyalar sectors com el financer, l’educació i el legal, com els grans beneficiats. Personalment crec n’hi ha molts més i alguns hi comencen a entrar amb molta força. Un exemple és el sector de l’energia.

 Els sectors que primer adoptaran blockchain són els que n’obtindran un estalvi de costos important. L’experiència ens diu que la principal motivació de les empreses per adoptar una nova tecnologia és la reducció de costos. No és cap formula màgica, menys costos implica més marge, i la possibilitat de traslladar part de l’estalvi al client. I vist des d’aquesta perspectiva els sectors financer i l’energia tenen molt  marge de millora per la alta intermediació amb que operen.

 El cas del sector financer no és nou. Cada cop hi ha més empreses que ofereixen solucions financeres descentralitzades, que permeten realitzar operacions com si parléssim amb el nostre banc de tota la vida. L’aparició d’aquestes empreses ve motivada perquè en el sector financer hi ha molts intermediaris, el que encareix les operacions i fa que es trigui molt temps a realitzar-les. Un bon exemple, són les transferències bancaries, si volem enviar 200€ a un amic a Australia trigarem entre 3 i 5 dies, i el cost de l’operació difícilment serà, pel cap baix, inferior a 30€. Car i lent. En canvi si la mateixa operació es realitza utilitzant tecnologia blockchain trigarem pocs minuts en realitzar-la i pràcticament a cost zero. I això és possible perquè la tecnologia ha permès eliminar els intermediaris, ni més ni menys.

 El sector de l’energia encara es troba en una fase més incipient. La creixent presa de consciència dels consumidors respecte el canvi climàtic, la sostenibilitat i el cost de l’energia, està impulsant una ràpida transformació del sector. Cada cop són més les persones que demanden consumir energia 100% d’origen renovable, i avui en dia és molt difícil saber amb certesa si l’energia que estem consumint en cada moment es verda o no. En la cadena de subministrament de l’energia hi intervenen moltes empreses, cadascuna amb els seus propis registres i no intercanvien informació entre elles. És relativament senzill saber quanta energia renovable es produeix diàriament en un país o regió, però és pràcticament impossible que una persona pugui saber amb certesa d’on prové l’energia que està consumint. Això és degut, com deia, al gran nombre d’intermediaris que hi ha en la cadena de subministrament. Aquest fet està donant peu a l’aparició d’empreses que permeten conèixer al consumidor final d’on prové l’energia que consumeix, a la vegada que l’hi permet adquirir-la directament. Eliminant intermediaris el preu que acaba pagant és més baix. Un gran avenç en un mercat on els consumidors reclamen cada cop més transparència.

Els sectors financer i de la energia només són dos exemples. La tecnologia blockchain s’acabarà imposant en tots els sectors econòmics possibilitant que les empreses redueixin costos, siguin més eficients i puguin oferir nous productes i serveis als seus clients. El repte precisament és no quedar-se únicament en la reducció de costos. Si aquesta es tradueix en una pitjor experiència per l’usuari o una pèrdua de qualitat haurem fracassat.

En aquest entorn Andorra ha de saber trobar les seves oportunitats, i la nova llei d’actius digitals ho pot facilitar si en fem una lectura i us correcte.