Els darrers mesos hem  llegit i escoltat opinions diverses al tomb del metavers. He de d’admetre que, tot i ser una persona avesada a la tecnologia, em costa veure com suposadament aquesta nova disrupció tecnològica transformarà  les nostres vides. Imagino que en el meu cas és una qüestió d’edat o, senzillament, que encara no soc capaç de visualitzar-ne suficients aplicacions pràctiques.

Tot i el meu desconeixement, a la pregunta si el metavers s’acabarà consolidant com una nova revolució tecnològica, m’atreviria a respondre que si, i ho dic perquè penso que ara hi ha l’element definitiu perquè funcioni: els usuaris. En el passat ja hi hagut intents per traslladar la forma que tenim de relacionar-nos en el món real a l’espai virtual, de forma que també hi puguem comprar, passejar i gaudir d’espectacles per exemple. L’any 2003 l’empresa Linden Lab, amb seu a San Francisco, va llençar un entorn virtual en 3D conegut com a Second Life. De seguida les grans marques comercials, com Coca Cola, van veure en aquesta plataforma una oportunitat per transformar els seus models de negoci, calia ser-hi per no perdre els consumidors futurs. La plataforma no va acabar de funcionar, faltaven els usuaris. Des del meu punt de vista va arribar massa d’hora, en aquells anys no estàvem disposats a pagar per una samarreta virtual, un refresc virtual, o per assistir a un concert amb avatars.

Han passat pràcticament 20 anys des del llançament de Second Live, i la idea de crear un món a l’espai digital on puguem interactuar com ho fem en molts àmbits de la vida real segueix viva. META, antigament facebook, hi està invertint molts diners, i pràcticament la totalitat dels gegants tecnològics hi tenen equips dedicats a treballar-hi. Fa 20 anys existia l’oferta, però no hi havia la demanda per aquest tipus de productes. Avui la realitat és diferent, el mercat existeix, les noves generacions ho demanden. Ells sí estan disposats a abraçar aquesta nova realitat digital. I això ha donat peu a que moltes empreses construeixin productes i serveis que permeten que els joves gastin diners en productes que no existeixen al món real. Un bon exemple és dona al videojoc  fornite on més del 80% dels usuaris compren roba, balls i accessoris per als seus personatges o, fins i tot, entrades per anar a concerts virtuals. L’any 2020, 12 milions d’usuaris van assistir digitalment al concert ofert per Travis Scott a la plataforma, quasi res.

He d’admetre que em sobta aquesta nova realitat, però hem d’aprendre a conviure amb ella. I com amb tota nova tecnologia n’hem de saber extreure les parts positives, i no condemnar-la d’entrada perquè no l’entenem o, senzillament, no ens agrada. Res que no haguem fet ja. Si poguéssim tornar a finals dels anys 80, com reaccionarien els nostres pares si els expliquem que està apunt d’aparèixer una disrupció tecnològica que és diu internet que ens permetrà consultar tot tipus d’informació, fer compres des de l’ordinador, reservar hotels i bitllets d’avió i comunicar-nos instantàniament i sense límits? I a la vegada que això donarà peu a l’aparició de moltes noves empreses que comercialitzaran productes exclusivament pensats per internet? Segurament ens dirien que no té cap mena de sentit, que per comprar s’ha d’anar a la botiga, i que els bitllets es van a buscar a l’agència de viatges com s’ha fet tota la vida. Per a ells no tindria sentit que això canvies. De fet, crec que ningú era capaç de predir als anys 80 la dimensió que ha adquirit internet i la transformació que ha portat a les nostre vides.

La idea d’un món virtual on traslladarem algunes de les coses que fem al món real s’anirà consolidant poc a poc. Probablement estem davant una gran oportunitat que permetrà multiplicar oferta i mercats. Com a país també hem d’entendre-ho i aprendre a treure’n profit. Per exemple, pensant en clau turística hem d’aprofitar el món digital per millorar al experiència dels nostres visitants, el metavers pot servir perquè els nostres visitants gaudeixin Andorra 365 dies l’any. Els agents dels sector turístic ja hi haurien d’estar treballant