Les darreres setmanes he seguit amb interès el fenomen de la Kings League. Estem davant d’un projecte espectacular, innovador i revolucionari, que esdevindrà sens dubte una referència per molts més espectacles i esdeveniments futurs.

La transformació digital ha impactat de ple el sector audiovisual, els darrers 15 anys els continguts han passat d’estar ordenats en una graella de programació lineal a estar disponibles en multitud de plataformes que ens permeten veure infinitat de continguts en tot moment i a qualsevol lloc. Tenim molta més oferta a la nostra disposició i els esdeveniments esportius, les plataformes de streaming i la programació de televisió tradicional competeixin entre ells per captar la nostra atenció.

Els consumidors també hem evolucionat. Ja no ens posem davant la televisió per veure el que hi ha programat aquell dia i aquella hora, sinó que anem a buscar directament allò que ens interessa. Invertim poc temps per enganxar-nos, ens hem tornat més impacients, i se’ns ha donat l’oportunitat de descartar amb un clic el que no ens interessa.  Busquem continguts molt més dinàmics, volem que en menys temps passin moltes més coses. Si en algun moment ens avorrim, o senzillament ens deixa d’interessar el que estem veien, desconnectem i passem a una altra cosa.

Més oferta de continguts i noves formes de consum. És aquí on la Kings league ha accelerat el debat sobre com han d’evolucionar els esdeveniments esportius, i en especial el futbol. No ens enganyem, si analitzem les audiències de bona part dels esports, amb l’excepció de l’esport rei, veurem que molts perden espectadors any rere any. Ho acabem simplificant sota el tòpic “que el futbol ho arrasa tot”, però sincerament penso que al futbol també li arribarà el moment. I no crec que aquest moment estigui tan lluny, només cal adonar-se que bona part dels adolescents coneixen perfectament el Ibai LLanos o el The Greff, però no tenen ni idea de qui és Modric o Messi.

No tinc la clau per saber cap on ha d’evolucionar el món del futbol i crec, sincerament, que ningú la té ara mateix. Els gestors del futbol ocupats en incrementar i repartir-se nous ingressos, només tenen una recepta: més competicions i més partits. Debats com el de la superlliga tampoc ajuden. Que un Real Madrid – Manchester City té més interès que un Getafe – Almeria és innegable, però el futbol no es salvarà per aquesta via. La Kings League ens ha provat que és possible que equips sense cap tipus d’història i amb jugadors desconeguts també tinguin la capacitat d’atreure molts espectadors. En podem aprendre moltes coses de les quals m’agradaria remarcar-ne tres.

En primer lloc  les competicions han de ser intenses, amb una bona dosis d’emoció i drama.  Els equips i els espectadors han de tenir la impressió en tot moment que s’estan jugant alguna cosa. Una fase regular de 11 jornades, com la de la Kings League, fa que la competició no decaigui en cap moment, al contrari del que succeeix en les competicions de llarga durada com La Lliga.

En segon lloc les competicions s’han d’adaptar ràpidament, canviar el que no funciona o senzillament millorar en tot el que es pugui. Quan les estructures de governança de les competicions son complexes i obsoletes és difícil innovar. Pensem en el que costa canviar qualsevol norma al futbol: anys i anys de reunions i comitès per avançar lentament o no tocar res.

I, finalment, ens han ensenyat que pot haver-hi protagonistes més enllà dels jugadors.  De fet, és un fenomen ben curiós, les estrelles son els creadors de continguts que presideixen els diferents equips, i han sabut trobar formules per involucrar-los en el joc, com és la possibilitat que tenen de llençar penals. Si ho pensem bé, molts esdeveniments esportius ja havien incorporat espectacles al seu voltant. Petits concerts o fer participar el públic en els descansos és habitual, però en el cas de la Kings League ho han portat a un altre nivell, entrellaçant la competició i l’espectable. Una experiència que hauria de servir per millorar molts esdeveniments esportius.

El debat no és si la Kings League és una alternativa al futbol. No ho és. Però això és intranscendent. La qüestió és que si el futbol no se sap adaptar als nous temps acabarà perdent seguidors. I ja disposem d’exemples d’espectacles culturals i esportius que han acabat perdent interès entre les noves generacions perquè no han sabut adaptar-se, només cal mirar la tauromàquia.