PAÍS ‘ELECTRIC FRIENDLY’

Els darrers mesos, al fil del debat de la taxa verda sobre els carburants, s’han fet consideracions que m’han sorprès en relació amb el vehicle elèctric i el seu futur. La taxa no és l’objecte de l’article, tampoc ho és el reclam que suposen els carburants en l’oferta turística del país, i encara menys, el pes que tenen en el conjunt dels ingressos de l’Estat els impostos especials sobre aquests productes.

Amb o sense taxa, crec que a aquestes altures no es pot qüestionar que el vehicle elèctric es consolidarà els pròxims anys en la majoria de països desenvolupats. La inversió que estan fent totes les marques per ampliar la seva oferta o millorar l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics així ho avalen. I la pressió legislativa internacional contra les fonts d’energia d’origen fòssil i les emissions de CO2  només ho accelerarà.

Estem davant un canvi en el model de mobilitat associat a la sostenibilitat i la transició energètica. Un canvi profund, progressiu i imparable. Andorra ha de triar entre ser capdavantera i participar en el canvi, o esperar que es defineixin i consolidin els models per després adaptar-s’hi a correcuita. Crec que en aquesta ocasió es donen tots els elements per anticipar-se i estar al capdavant.
Gairebé tot està per definir. Així, a tall d’exemple, veiem com un dels principals reptes que ha de resoldre el vehicle elèctric és la recàrrega. El model de distribució i comercialització de l’electricitat a molts països complica el servei, i moltes marques de cotxe estan desenvolupant la seva pròpia fórmula i oferint solucions exclusives amb la venda del seu vehicle. Un fet que acaba limitant els punts de recàrrega i és percebut com una barrera. L’electricitat és una commodity a la qual tots tenim accés, així haver de discriminar entre uns o altres punts de recàrrega, o haver de fer una inversió en una instal·lació per únicament poder carregar el vehicle també acaba sent un fre. Així mateix, queda molt per millorar en l’autonomia dels vehicles, i la incertesa sobre si trobarem punts de recàrrega condiciona la compra i l’ús del vehicle elèctric per desplaçaments llarga distància.

Andorra sense esperar a veure com resolen els grans països aquests problemes pot definir un model propi que integri tot el territori. La distribució i comercialització d’electricitat a casa nostra té pocs actors, i hauria de ser senzill posar-los d’acord en un model universal i compatible. La via pública de gestió comunal i el gran nombre de places en aparcaments públics i privats, haurien de fer possible una xarxa de punts de càrrega molt nombrosa i ben distribuïda per tot el país. Si ens ho mirem des de la perspectiva domèstica s’han de dissenyar productes que incorporin a la càrrega d’electricitat serveis complementaris de valor per al propietari del vehicle. I si ens ho mirem des de la perspectiva del turista que ens visita hem de promocionar Andorra com un destí amb garanties per a qui viatja amb vehicle elèctric.

És ara, a l’inici, quan tot just és una novetat minoritària, quan hem de desenvolupar i transmetre la imatge de país electric friendly. Explicar i promocionar Andorra des de la sostenibilitat, el medi ambient i les energies renovables, és posicionar-la en un nivell superior com a destí turístic i com a lloc on viure. Sovint quan parlem de transició energètica pensem en grans inversions i en projectes allunyats del dia a dia del ciutadà. Crear un marc favorable per al vehicle elèctric, pensant tant en el mercat domèstic comen els visitants, és una bona inversió que ens acosta a aquest canvi.

Jordi Cinca

CEO i soci de Giraffe Strategy