Disposar de la millor tecnologia no implica que serà adoptada massivament. Que ho faci acabarà depenent de molts altres factors. Ha de ser accessible a un gran nombre d’usuaris. S’ha d’entendre que ens aporta i com funciona. Des de l’inici s’han de conèixer els  avantatges i desavantatges que presenta. Ha de facilitar que les primeres experiències siguin positives, ens aportin coneixement, i no ens allunyin definitivament del seu ús. En definitiva ens ha de generar confiança.

Si ens mirem blockchain des dels ulls que ens ho hem de mirar, els de la majoria, els dels usuaris no avançats, veurem dubtes i encara trobarem masses interrogants. I no m’estranya. Davant un canvi revolucionari ens acontentem dient: “Blockchain és una tecnologia, relativament senzilla. S’explica com un conjunt d’informació compactada, criptografiada i auditada públicament per una sèrie d’actors” i ja està, ens quedem tan amples. Els nostres interlocutors sovint no gosen dir-ho però no ho entenen. I, generalment, el que no s’entén no genera confiança.

Davant la dificultat de fer entendre el concepte, l’alternativa més habitual és posar de relleu les avantatges i fer-ho en contraposició a allò que sabem que molesta a la majoria: blockchain elimina intermediaris i redueix costos. I és cert, però no n’hi ha prou. Fa moltes dècades que hem consolidat un model de relacions mercantils on tercers ens donen  garantia i certesa del que estem fent: els bancs, els notaris, els registres públics ens són alguns exemples. Poden tenir un cost, però ens donen tranquil·litat. Si els volem eliminar o transformar no n’hi haurà prou en demanar un acte de fe a favor d’una cadena de blocs entrellaçats i xifrats. Un altre recurs ha estat explicar blockchain a través del que fins ara és l’ús més conegut: les criptomonedes, la més coneguda el bitcoin. Ho hem fet amb tant èmfasi que moltes persones acaben confonen una cosa amb l’altra. I no és el mateix. Els bitcoin són una moneda virtual que utilitza la tecnologia blockchain. Que guanyem o perdem capital amb les criptomònades no fa ni més bona ni més dolenta la tecnologia emprada.

No tinc cap dubte del potencial del blockchain i la seva capacitat per transformar les relacions mercantils. Però crec que encara estem lluny de poder-la considerar un revolució. La consolidació i l’ús massiu del blockchaindependrà de tothom la vegi com una alternativa més segura, més eficient i de més confiança. Crec fermament que té aquests tres atributs, però ens hem d’esmerçar més en explicar-ho de forma planera i pràctica. No ho podem donar per assentat, i si ho fem tot serà molt lent. Cal un procés de comunicació intens amb responsabilitat de tots els partícips, començant per les empreses que l’utilitzen. Explicar als clients perquè utilitzen blockchain, que implica en la seva relació, quines avantatges els hi aportarà, quina reducció en els costos, i com l’empresa, i no un desconegut, gràcies a aquesta tecnologia, els hi pot continuar garantint el resultat del seu servei. L’administració pública també ha de jugar un paper important en l’expansió del blockchain. Aquesta tecnologia pot reduir significativament la burocràcia, la paperassa i els terminis, i també pot millorar la gestió i actualització de tots els registres públics.

Una bona comunicació farà augmentar el coneixement i aquest donarà confiança. El pas definitiu seria disposar d’una legislació moderna que reguli l’ús del blockchain i eviti males praxis. Res que no estigui en mans dels legisladors d’arreu i també d’Andorra. De fet ja ho estan fent a molts llocs. El risc és que l’ús delblockchain comenci a créixer exponencialment i aquí ens quedem enrederits. Si legislem bé, expliquem com funciona i donem confiança s’obrirà un món de possibilitats i no només en l’àmbit financer.