Hem passat del “Andorra és diferent” al “Andorra ha canviat”. Durant anys davant qualsevol idea que s’apartés del que sempre s’havia fet al nostre país, la reacció era d’escepticisme i rebuig. En el fons no hi havia un raonament racional, més aviat actuava la por al canvi, l’instint de supervivència, el proteccionisme via l’exclusió. Trobaríem exemples en tots els àmbits: polític, sociològic, urbanístic però avui em referiré a l’econòmic.

Durant anys hem associat l’activitat econòmica al comerç, al turisme, a la construcció i al sector bancari. Tot el que s’apartés d’això estava condemnat. Encara avui molts segueixen associant que una empresa s’instal·la a Andorra a l’obertura d’un nou local a peu de carrer. De fet és un baròmetre popular associar el nivell d’èxit de l’obertura econòmica a la quantitat de locals comercials buits. Una percepció basada en la idea d’exprimir fins l’infinit els sectors històrics, i no creure’ns realment l’atractiu que representem per altres tipus d’activitats. Un atractiu que no l’hem de valorar en detriment de l’economia més tradicional, al contrari, l’hem de veure com a motor de diversificació i creixement, i com una oportunitat per accelerar la transformació i modernització dels sectors històrics.

Durant anys ens hem resignat a pensar que iniciatives i activitats que funcionaven en altres regions no ho farien a Andorra, però d’un temps cap aquí això està canviant, estan arribant al nostre país empreses que es dediquen a activitats econòmiques totalment innovadores que estan contribuint a la transformació de l’economia real. Projectes que han superat la barrera del ”Andorra és diferent”.

Un bon exemple d’aquest canvi serien els Co-Working. No és un concepte nou, fa anys que existeixen a molts llocs, però jo hauria estat el primer, tot just fa 10 anys, en pensar que a Andorra no quallarien. Però els darrers 5 anys se n’han obert varis.  Actualment hi ha una oferta important i ben diferenciada. Alguns, poc temps després d’obrir ja han ampliat les seves i instal·lacions davant la demanda creixent. Propostes molt treballades, cuidades fins el darrer detall i impulsades per empresaris que es van revoltar contra l’idea de que Andorra és diferent. Lluny de creure-se-la van estudiar el mercat, les necessitats i els perfils dels joves emprenedors d’aquí i de fora, les oportunitats de l’obertura econòmica, i es van fer un fart d’anar a veure com es feia a altres llocs.

Els Co-Working són un bon aparador de la transformació. Només cal mirar el rètols que hi ha a les portes d’aquests espais per adonar-se que estem davant d’empreses que es dediquen a activitats que fins ara no es trobaven al nostre país: mineria de criptomonedes, NFT, disseny de moda, consultoria en eSports i tants d’altres.

Tenim encara una certa tendència a valorar molt poc aquest tipus d’empreses, no acabem d’entendre i valorar el que poden representar per la nostra economia. El món empresarial ha canviat molt els darrers anys, amb estructures relativament petites es poden crear grans empreses.  Malauradament seguim mesurant la importància de les empreses pel nombre de treballadors que tenen. Una empresa de menys de 5 treballadors està condemnada a passar desapercebuda. Podem trobar moltíssims exemples d’empreses petites que generen molt més benefici que grans corporacions. Les telecomunicacions i la digitalització han canviat les regles del joc, i han permès que empreses obtinguin grans beneficis amb estructures molt més reduïdes. Netflix era una empresa minúscula quan es va llençar a competir als Estats Units contra un monstre com Blockbuster  en el sector del lloguer i venda de DVD. Tots sabem com acaba la història.

Fa 10 anys el nostre país va entendre que diversificar l’economia  requeria un esforç legislatiu que possibilités l’arribada de capital estranger. El resultat és que avui molts emprenedors i nòmades digitals resideixen i treballen al nostre país per la qualitat de vida que hi troben i les possibilitats que els hi ofereix per desenvolupar els seus negocis. Va ser un primer pas. Ara que ja tenim una bona base, hem de saber evolucionar, escoltar-los, entendre les seves necessitats i pensar en aquesta nova economia com a part de la projecció del país. Si Andorra vol ser diferent que ho sigui perquè s’avança i mira lluny, no perquè es queda ancorada en el passat.

Josep Maria Missé
Soci de Giraffe Strategy