El debat sobre la necessitat de la digitalització de l’administració pública no és nou. Cada legislatura en sentim a parlar i és cert que hi ha hagut avenços significatius. Un bon exemple és el nou portal tributari que permet realitzar les declaracions dels impostos de forma molt senzilla i amigable. No obstant estem lluny en molts altres àmbits i caldran temps i recursos per recuperar aquest dèficit. Em sobta, però, que el debat de la digitalització es centri exclusivament en els serveis de l’administració pública i se n’exclogui àmbits més polítics. Si ens fixem en els partits polítics veurem que la transformació digital s’ha limitat –especialment en períodes electorals- a incrementar la seva presència a les xarxes socials, produir continguts digitals i interaccionar amb alguns -més aviat pocs- electors. I el mateix podem dir de les institucions.

La política no ha sabut posar eines a disposició dels ciutadans perquè aquests puguin participar i expressar la seva opinió. Un fet que sovint contrasta amb uns polítics que tenen la temptació de sentenciar en nom de la majoria amb frases com “la població creu que …” o “tots el ciutadans estan farts de …”. Com ho saben? Doncs senzillament no ho saben.  A casa nostra també passa. Un bon exemple és l’acord d’associació. Quan escolto segons quines afirmacions és com si qui les fa ja sabés que pensen tots els ciutadans. Sovint ho fan recolzant-se en quatre manifestacions fetes a les xarxes o en xats anònims. Uns espais que acostumen a representar un petitíssim percentatge de les opinions radicalment a favor o en contra. De la majoria –la majoria silenciosa- no en tenim noticies.

No tinc prou elements per saber que ens convé més, de fet no ho podré saber fins que no vegi el text final. El Govern ha explicat pel dret i pel revés que convocarà un referèndum perquè els andorrans tinguem la darrera paraula. Perfecte. Ara es tracta de negociar i defensar els nostres interessos i jo confio que el Govern ho fa. Tinc clar que aturant les negociacions no ho faria. També tinc clar que seria millor que en una qüestió com aquesta hi participessin en positiu totes les forces polítiques, sense prejutjar -en cap cas- el seu suport al text final. I, finalment,  sé que m’agradaria que qui negocia conegués que ens preocupa a la majoria, que esperem de l’acord amb l’UE, quins riscos i quines oportunitats hi veiem.

Celebrar un referèndum o una consulta popular no és gens habitual al nostre país. Hi ha països com Suïssa amb molta tradició. Allà  els ciutadans són convocats trimestralment per donar la seva opinió sobre un gran nombre de temes. Per exemple, el passat mes de juny la població Suïssa va aprovar elevar un 15% l’impost a les grans multinacionals, o el 2008 van rebutjar el vet local a la concessió de nacionalitat als immigrants. És el seu model i no el vull importar mimèticament. Però a mig camí entre el model suís i el nostre hi ha moltes possibilitats que s’adapten a un món cada cop més global, més accelerat, més interconnectat, més canviant. Ja no ens podem limitar a conèixer l’opinió dels ciutadans un cop cada quatre anys. Tot va molt ràpid, els governants durant una legislatura han d’afrontar qüestions que ni tan sols imaginaven quan es van presentar i no contemplaven en els seus programes. Això és governar i per governar s’ha d’escoltar.

La tecnologia avui en dia ens ofereix moltes oportunitats per solucionar-ho. Per conèixer l’opinió dels ciutadans en qüestions com l’habitatge, la inversió estrangera o el suport a determinats esdeveniments esportius i culturals, no cal organitzar una consulta com si d’unes eleccions es tractés. Anys endarrere no ens hauria quedat una altra alternativa, però avui en dia tenim solucions molt còmodes i ràpides a l’abast de tots. Amb un dispositiu mòbil i la signatura digital podem fer-ho realitat garantint l’anonimat i la seguretat de tot el procés. No calen referèndums vinculants permanents, però cal que els qui tenen la legitimitat de governar coneguin que pensen els ciutadans i ho puguin incorporar a les seves decisions. La tecnologia hi és, només falta voler-ho fer, i estic segur que ens enduríem moltes sorpreses si coneguéssim l’opinió dels ciutadans respecte determinades iniciatives.